NOTA INFORMATIVA SOBRE LA TRIBUTACIÓ EN L’ITP DE LES FIANCES COMPLEMENTÀRIES I AVALS SOL·LICITATS EN CONTRACTES DE LLOGUER.

Mitjançant la present nota informativa volem posar en el seu coneixement que l’Administració Tributària Catalana (ATC) entén que tant els avals personals com els dipòsits addicionals que se sol·liciten als llogaters, com a garantia complementària, a l’hora de formalitzar un nou contracte de lloguer, és considera que son una penyora i com a tal una garantia que està subjecte al pagament de l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP).

Per tant, com a garantia, de la mateixa manera que els avals personals de tercers ja tributen per ITP, aquests dipòsits, independentment d’on es dipositin, estarien, igualment, subjectes a tributació per aquest impost.

El subjecte passiu d’aquest impost, tant el en cas de sol·licitar un aval personal d’un tercer com un dipòsit addicional, és el propietari que rep aquesta garantia i per tant el contribuent obligat al seu pagament. Impost que tributa al tipus impositiu del 1%.

Respecte a l’ aval, en el cas que se sol·liciti, la base imposable de l’impost és l’import de la quantitat garantida, havent de tenir en compte el següent:

• Si l’aval que se sol·licita es fa per tota la vigència del contracte, el que s’està fent és garantir l’import de la totalitat de les rendes derivades del contracte, per tant, la base imposable és la totalitat de les rendes a abonar en funció de la durada del contracte.
  
  (Exemple: Si la durada del contracte és de 5 anys (60 mesos), amb una renda mensual de 1.000 €, la base imposable seria 1.000 € x 60 mesos = 60.000 €. I quan s’hagués de presentar l'autoliquidació de l’impost, l’import resultant a abonar seria de 600 € corresponents a 60.000 € x 1% (tipus impositiu).

Fet a tenir en compte quan se sol·licitin aquests tipus de garanties. De totes maneres és quelcom a tractar de manera particular amb cada propietari.

Respecte el dipòsit addicional en el cas que se sol·liciti, la base imposable de l’impost és l’import de la quantitat garantida, havent de tenir en compte el següent:

• En els contractes d’arrendament destinats a habitatge habitual i permanent dels llogaters, s’ha de tenir en compte que l’article 36.5 de la LAU estableix que les garanties addicionals que com a màxim es poden demanar, al marge de la fiança legal obligatòria (que es diposita a l’Incasol), per poder garantir la renda, és de dues mensualitats. De manera que, en aquest cas, es podria entendre que de demanar-se una o dues mensualitats addicionals, la base imposable de l’impost seria d’una o dues mensualitats.
  
  Aquesta tributació, encara que en molts casos és poc significativa, de no liquidar-se pot comportar una regularització per part de l'ATC a través del corresponent requeriment, comportant el pagament de recàrrecs, interessos o sancions. En cas de demanar garanties per import superior a les dues mensualitats establertes a l’article 36.5 de la LAU, la base imposable serà el valor garantit total.
  
  (Exemple: Se signa un contracte de lloguer amb una renda mensual de 1.000 €, on es demana la fiança legal obligatòria per import de 1.000 € i a part un mes més de dipòsit addicional, com a garantia complementària, per import també de 1.000 €. La base imposable seria 1.000 € i quan s’hagués de presentar l'autoliquidació de l’impost, l’import resultant a abonar seria de 10 €, corresponents a 1.000 € x 1% (tipus impositiu).

 Cal tenir en compte que només s’hauria de presentar l’autoliquidació pel dipòsit addicional, no així per la fiança legal obligatòria  que es diposita a l'INCASÒL, d’acord amb allò que preveu l’article 36.1 de la LAU.

Indicar que l'ATC ja ha començat a fer algun requeriment sobre la tributació en l'ITP de les fiances complementàries que es poden demanar en els contractes d'arrendament d’habitatge.

És per això que, a partir d’ara, a fi i efecte d’ evitar qualsevol requeriment fiscal per part de l’ATC, cada vegada que se signi un contracte d’arrendament i se sol·liciti una garantia complementària procedirem a autoliquidar l’impost de transmissions patrimonials i ingressar la quota resultant a l’agència Tributària, import que després els vindrà carregat com una despesa més dins la seva liquidació.